10 d'octubre de 2019. La classe d'avui l'hem iniciat amb una dinàmica anomenada "¿Qué estás haciendo?". Consisteix en que un grup d'unes 15 persones es posin en cercle i una persona comença a representar una acció quotidiana (o no), per exemple fer veure que està menjant. La persona del seu costat li pregunta ¿(nom) Qué estás haciendo? i la que estava realitzant l'acció ha de dir una altra contrària a la que està fent. Si estava menjant dirà, per exmple: doblegar la roba i automàticament la persona que ha fet la pregunta començarà a realitzar aquesta acció i així successivament. Amb aquesta dinàmica treballem, entre d'altres, l'escolta activa, la disiociació, la concentració, la creativitat, l'improvisació... Després hem seguit la classe amb la teoria de la "Barcelona Desigual". Com pot ser que en una mateixa ciutat hi hagi realitats socials tan diferents? Com pot ser que en només uns quants kilòmetres de separació hi hagi tanta diferència econòmica, social...?
Per a poder entendre la realitat que trobem a Barcelona, primer s'ha de comprobar la Renta Familiar Disponible per Càpita (RFD). Aquest element serveix per mesurar els diners que tenen els i les ciutadanes per a poder afrontar la vida després d'haver pagat tots els seus impostos.
Així doncs, si comparem aquests dades entre els diferents de Barcelona podem veure les grans desigualtats que hi ha. Un cop vist això podem dir que la nostra ciutat la podem dividir en 3:
1. Els barris que tenen una renda inferior a la mitja
2. Els barris que se situen en la mitja
3. Els barris que superen la renda mitja
Aqu
Aquest mapa mostra la divisió a partir de la mitjana que marca el seu RDF. Podem veure el RDF dels districtes i com aquesta es despunta o no segons on estigui situat.
Amb el RDF podem veure que a Barcelona hi ha barris amb un índex molt més alt (com ara a Sarrià) o amb altres que en tenen un molt més baix (com per exmple Nou Barris).
Aquest fet em fa donar-li moltes voltes al tema i no he pogut parar de pensar en com de malament tenim distribuits els béns i els serveis a grans nivells i com viure en un tipus de barri et pot condicionar el la teva forma i ritme de vida, més enllà de les conicions i oportunitats.
12 de desembre de 2019. Seguim amb les presentacions dels treballs: Centres penitenciàris: funcionament judicial, què passa amb les internes, quins tipus de professionals hi treballen o ens hi podem trobar, la gestió del centre... També han parlat d'una possible reinserció a la societat dels pressos i presses i els ajudes i facilitats que han de tenir les presons per a dones degut a les seves necessitats (de salut, higiene...). Infants i joves menors no acompanyats: en quina situació estan o es troben al arribar aquí, quines solucions podem donar-los i com prendre i buscar inicitaves per a la seva inserció laboral, ja que és el que més necessiten per a poder viure un cop han complert la majoria d'edat. La diversitat funcional i la sexualitat: necessitat d'educació sexual per a tots i totes sense excloure a les persones amb diversitat funcional, ja que també tenen necessitats i gustos com la resta de les persones. No se'ls ha de privar ni excl...
16 de desembre de 2019. Avui ha estat l'últim dia de presentacions dels treballs. Hem conclòs amb: Ja m'he desvinculat. Ho he fet bé?: Un tema d'aparença comú però que, realment, és un procés molt difícil de realitzar. Desvincular-se de qualsevol cosa és quelcom molt complicat quan ens hem acomodat, adaptat o acostumat. Tot vist des d'un punt de vista d'un o una educadora que el algun moment hagi treballat en l'àmbit social amb menors. Vivenda, construcció comunitària i educació social: Com gestionem l'augment de persones que es troben en una situació sense llar? S'ha de promoure i aconseguir una agitació de la comunitat com a mitjà d'empoderament tan individual com col·lectiu. S'han de motivar els valors compartits dins d'una relació horitzontal.
28 de novembre de 2019. Avui ens ha acompanyat a classe l'Esperanza Martín Correa per a realitzar una conferència sobre el tema d' “El codi genètic o el codi postal: La salut amb perspectiva comunitària” Esperanza Martín va durant la conferència va plantejar-nos el següent interrogant: La salut ha de ser una responsabilitat individual o col·lectiva? Actualment com a idea general creiem que és una responsabilitat individual. Ens han dit sempre que existeien una sèrie d'hàbits de vida per a tenir una bona salut com ara fer esport, no fumar, no prendre drogues, portar una alimentació sana, no dormir menys 8h diàriament... Però no només la meva decisió com a dret individual farà que jo decideixi, sinó que també incidirà tot el que m'envolta. La salut és una qüestió política, econòmica i social i per això no sols es pot entendre com una malaltia. També durant la conferència hem pogut arribar a la conclusió que s'han de donar solucions perquè el press...
Aqu
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada