CICLE DE CONFERÈNCIES "El codi genètic o el codi postal. La salut amb perspectiva comunitària" (IV)
28 de novembre de 2019.
Avui ens ha acompanyat a classe l'Esperanza Martín Correa per a realitzar una conferència sobre el tema d' “El codi genètic o el codi postal: La salut amb perspectiva comunitària”
Esperanza Martín va durant la conferència va plantejar-nos el següent interrogant:
La salut ha de ser una responsabilitat individual o col·lectiva?
Actualment com a idea general creiem que és una responsabilitat individual.
Ens han dit sempre que existeien una sèrie d'hàbits de vida per a tenir una bona salut com ara fer esport, no fumar, no prendre drogues, portar una alimentació sana, no dormir menys 8h diàriament...
Però no només la meva decisió com a dret individual farà que jo decideixi, sinó que també incidirà tot el que m'envolta. La salut és una qüestió política, econòmica i social i per això no sols es pot entendre com una malaltia.
També durant la conferència hem pogut arribar a la conclusió que s'han de donar solucions perquè el pressupost públic sigui equitatiu per a tothom, ja que les mesures polítiques i econòmiques repercuteixen directament a la nostra salut.
A més a més, "està clar" que la salut és millor quan ets ‘’blanc’’, jove, d'àrees socials riques, si ets homs i si pertanys a una classe social privilegiada.
És la salut un dret? Que hauria d'haver-hi: una sanitat pública o privada? El sistema ha de tenir els serveis públics perquè ho diu la llei. Sempre que sigui possible ha de ser un sistema sanitari públic.
Hem de donar solucions col·lectives o individuals?
Doncs hauriem de poder donar solucions col·lectives així com no hi ha col·lectius sense individus que els componguin, tampoc hi ha individus sense col·lectius. Qualsevol èsser moriria si tractés de créixer en solitud. Per això és obligatori que el sistema de la salut s'enfoqui en la salut comunitària.
Podem aproximar-nos a aquest tema si el treballem a partir de tres nivells:
Primer nivell: pensar sempre en el context en el que ens trobem. Després utilitzar eines mirant el que passa al carrer. Més tard fer un genograma per a veure què passa en la seva família. Com haurien d'abordar les problemàtiques socials. Tractaments socials. Passar consulta des d'una mirada comunitària.
Segon nivell: centre d'atenció primària sobre quines necessitats té el meu barri. Fer un diagnòstic de salut.
Tercer nivell: sortir a la comunitat per a millorar les qüestions de salut que afecten el barri on treballes.
Avui ens ha acompanyat a classe l'Esperanza Martín Correa per a realitzar una conferència sobre el tema d' “El codi genètic o el codi postal: La salut amb perspectiva comunitària”
Esperanza Martín va durant la conferència va plantejar-nos el següent interrogant:
La salut ha de ser una responsabilitat individual o col·lectiva?
Actualment com a idea general creiem que és una responsabilitat individual.
Ens han dit sempre que existeien una sèrie d'hàbits de vida per a tenir una bona salut com ara fer esport, no fumar, no prendre drogues, portar una alimentació sana, no dormir menys 8h diàriament...
Però no només la meva decisió com a dret individual farà que jo decideixi, sinó que també incidirà tot el que m'envolta. La salut és una qüestió política, econòmica i social i per això no sols es pot entendre com una malaltia.
També durant la conferència hem pogut arribar a la conclusió que s'han de donar solucions perquè el pressupost públic sigui equitatiu per a tothom, ja que les mesures polítiques i econòmiques repercuteixen directament a la nostra salut.
A més a més, "està clar" que la salut és millor quan ets ‘’blanc’’, jove, d'àrees socials riques, si ets homs i si pertanys a una classe social privilegiada.
És la salut un dret? Que hauria d'haver-hi: una sanitat pública o privada? El sistema ha de tenir els serveis públics perquè ho diu la llei. Sempre que sigui possible ha de ser un sistema sanitari públic.
Hem de donar solucions col·lectives o individuals?
Doncs hauriem de poder donar solucions col·lectives així com no hi ha col·lectius sense individus que els componguin, tampoc hi ha individus sense col·lectius. Qualsevol èsser moriria si tractés de créixer en solitud. Per això és obligatori que el sistema de la salut s'enfoqui en la salut comunitària.
Podem aproximar-nos a aquest tema si el treballem a partir de tres nivells:
Primer nivell: pensar sempre en el context en el que ens trobem. Després utilitzar eines mirant el que passa al carrer. Més tard fer un genograma per a veure què passa en la seva família. Com haurien d'abordar les problemàtiques socials. Tractaments socials. Passar consulta des d'una mirada comunitària.
Segon nivell: centre d'atenció primària sobre quines necessitats té el meu barri. Fer un diagnòstic de salut.
Tercer nivell: sortir a la comunitat per a millorar les qüestions de salut que afecten el barri on treballes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada